Des de l’antiguitat, la humanitat ha gestionat com ha pogut i sabut la recol·lecció, conducció, emmagatzematge d’un líquid indispensable per a la vida, que ha emprat per banyar-se, batejar-se, jugar-hi i, fins i tot, beure’n, sovint en àmbits bellament decorats en homenatge a un líquid tant estrany i, alhora, tant necessari.

Efectivament, l'aigua ha estat sempre un element indispensable per a la vida i, en conseqüència, un condicionant fonamental de l'ocupació del territori i del desenvolupament de les societats. Disposar d'aigua, controlar-la i aprofitar-la ha obligat a desenvolupar coneixements, materials i solucions constructives que sovint han assolit una complexitat tècnica extraordinària.

Aqüeductes, cisternes, pous, molins, ports, banys, clavegueres... són construccions que responen a necessitats molt diferents, però que comparteixen un mateix element. L'aigua ha estat un recurs que calia captar, transportar, emmagatzemar i distribuir, però també una força que es podia aprofitar, un element amb significats religiosos i simbòlics i, sovint, un problema del qual calia protegir les construccions i les persones.

La diversitat d'usos de l'aigua i les solucions adoptades al llarg de la història és tan àmplia que resulta impossible abordar-la en unes soles jornades. Tanmateix, l'estudi d'alguns exemples, des de l'antiguitat fins als nostres dies, permet aproximar-nos als coneixements tècnics de cada època, als materials emprats, a les formes de construcció i als condicionants socials i culturals que hi havia al darrere.

Com es construïen aquestes infraestructures? Quins materials s'utilitzaven i per què? Com han evolucionat els sistemes de gestió de l'aigua? Què en queda i com ho conservem? De tot això, i segurament d'algunes coses més, volem parlar en aquesta nova edició de les Egipcíaques.

Més informació: http://www.egipciaques.info/

Programa

ORGANITZA: Trobada de les Egipcíaques