Des dels seus orígens, l'ésser humà ha cercat entendre el seu entorn i explicar els fenòmens que el configuren. Figures com Tales i Anaximandre van ser dels primers pensadors que van qüestionar les explicacions mitològiques basades en els capricis dels déus, i van començar a utilitzar la geometria com a eina per desxifrar els secrets de l'univers. Les seves hipòtesis i les dels seus contemporanis del món grec antic, van ser posteriorment acceptades o refutades, transformant les concepcions preconcebudes i obrint noves vies per a la recerca i el coneixement. Alguns dels raonaments proposats pels grecs van influir en grans descobriments científics. El model heliocèntric de Nicolau Copèrnic, formulat més de 1700 anys després, o la definició del metre per part de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1791 en són dos exemples. En aquesta presentació, explorarem com el concepte de Cosmos ha anat evolucionant gràcies a la geometria, i com aquesta disciplina continua essent essencial per al desenvolupament tecnològic de la nostra societat.